Aquesta és la resposta que se m'acut quan m'arriba un email en blanc, però amb un document adjunt (informatiu), però que està en un format propietari (desinformatiu). Tinc tot el dret a no assabentar-me de què va. Si fos sord, de res serviria que em cridèssin ben fort a cau d'orella, oi? Doncs no em penso comprar el Micro$oft office. I punt.
Sembla ser que un test és just quan el valor esperat d'una tria aleatòria és zero. Així a priori, això serveix per afirmar que si tens un test de 4 respostes per pregunta, la punuació és: 1 punt per pregunta acertada, -1/3 per pregunta errònia i 0 si no es respon la pregunta. Això és així perquè la probabilita d'una pregunta és 1/4 i el valor esperat, és zero: 1/4 * 1 + 3/4 * (-1/3) = 1/4 - 1/4 = 0.
Ara bé, qui diu que un alumne que no ha après res sigui un generador aleatòri perfecte? I qui diu que els enunciats del test estiguin prou ben redactats com perquè cada pregunta disposi de quatre possibles respotes equiprobables per a un analfabet en el tema? No sé, però em sembla a mi que en un test sobre variable complexa no tenen perquè treure (a priori) la mateixa nota un estudiant de filologia clàssica i un marsupial.
A mode de presentació només he de dir: sóc un becari de la UB. No fa falta afegir-hi res.
Participo de la Universitat de Barcelona, que fa gala d'inadaptar-se a l'espai europeu, mentre els seus becaris fem mans i mànigues per poder comprar-nos algun CD a l'fnac en una data assenyalada o poder fugir dels seus serveis de menjador per ingerir alguna delícia al Frankfurt de Pedralbes, que per a nosaltres és l'equivalent al Bulli, no tant per innovació sinó com pel contrast qualitatiu i l'amabilitat del servei (però això és un altre problema).
També aprofito per agrair a la cap de beques la gestió que ha fet possible, finalment, que tot sortís bé.
Així doncs, alegria i a disfrutar, que són dos dies!
No en feu massa cas de tot això, que és una recomanació del terapeuta.
Buidar el pap, em sembla que és el nom científic.
